El pròxim divendres, 19 de març, a les 10:30 h, el Sr. Antoni Colom Fernández defensarà la seva tesi doctoral. El seu treball de recerca s'ha realitzat sota la direcció de la Dra. Dora Romaguera Bosch responsable del grup de recerca d’Epidemiologia Nutricional i Fisiopatologia Cardiovascular (NUTRECOR).

 

Títol tesi: “Estudi de l’exposició objectiva a l’ambient construït en la ciutat de Palma i la seva associació amb la pràctica d’activitat física en ancians amb alt risc cardiovascular”

 

Directora: Dra. Dora Romaguera Bosch

 

Defensa: telemàtica. 

 

Per a realitzar aquesta tesi, s’han utilitzat tècniques d’anàlisi espacial mitjançant Sistemes d'Informació Geogràfica aplicats a participants dels assajos PREDIMED i PREDIMED-PLUS reclutats a centres d’Atenció Primària de Palma.

 

El grup d’investigació NUTRECOR està format per un equip multidisciplinar de nutricionistes, epidemiòlegs, metges i infermers, associats a l’IdISBa i CIBEROBN. Les seves línies d’investigació es centren en l’estudi de la dieta i l’estil de vida com a determinants de l’aparició de malalties cròniques en estudis epidemiològics.

 

Una de les línies de recerca del grup, que constitueix la tesi doctoral de l’investigador Antoni Colom, estudia l'exposició a l’entorn construït a la ciutat de Palma i la seva associació amb la pràctica d'activitat física entre gent gran.

 

Actualment, els beneficis de dur a terme activitat física de manera regular són ben coneguts i, per contra, la falta d'activitat física regular s'ha identificat com un important factor de risc modificable per a múltiples malalties no transmissibles. Malgrat això, la prevalença d'inactivitat física s'ha incrementat en les últimes dècades, i actualment es considera una epidèmia mundial. Les característiques dels entorns construïts es postulen com a determinants de la pràctica d'activitat física podent exercir com a promotors de la salut i prevenir malalties no transmissibles.

 

Encara que alguns estudis han analitzat els determinants de la pràctica d'activitat física de la població major espanyola, l'anàlisi de la influència dels entorns construïts sobre aquesta pràctica d'activitat física no ha estat estudiat de manera detallada anteriorment.

 

El coneixement generat per aquesta Tesi Doctoral pretén contribuir a l'aplicació de diferents intervencions destinades a augmentar els nivells d'activitat física en grups vulnerables de la població, com ho són els adults majors. La integració d'entorns actius en intervencions destinades a promoure una activitat física regular durant l'envelliment pot prevenir o mitigar la progressió de malalties no transmissibles, ajudant a reduir els costos assistencials ocasionats per l'augment d'aquestes malalties.

 

Conclusions

 

Entre participants de l'assaig PREDIMED l'accessibilitat general a espais públics oberts no es va associar amb la durada de l'activitat física en els seus diferents nivells avaluats a l'inici de l'estudi de manera subjectiva. Encara que contràriament a la hipòtesi inicial, en estudiar de forma separada l'accessibilitat als diferents espais públics oberts, la distància al parc més pròxim va exhibir una associació positiva amb el temps d'activitat física total i moderada-vigorosa realitzada en el temps lliure.

 

Així i tot, aquests primers resultats no va poder ser reproduïts entre participants de l'assaig PREDIMED Plus residents en la mateixa ciutat. D'aquesta manera entre participants de l'assaig PREDIMED Plus en general l'accessibilitat a espais públics oberts no es va associar al temps de l'activitat física avaluada de manera subjectiva i objectiva. No obstant això, en aquesta anàlisi es va poder incloure l'accessibilitat a un nou recurs per a la pràctica d'activitat física com són les "rutes saludables". Aquestes "rutes saludables" s'engloben dins d'una nova política local destinada a augmentar la inversió en infraestructures específiques per a caminar. Així doncs, l'accessibilitat a aquestes noves "rutes saludables" si es va associar amb un major temps d'activitat física avaluada de manera objectiva mitjançant acceleròmetre, encara que aquesta associació només va ser evident en dies no plujosos.

 

Finalment, es va avaluar l'efecte de la caminabilitat de l'entorn de residència sobre els canvis prospectius en la pràctica d'activitat física. Una major caminabilitat de l'entorn de residència va exercir un impacte significatiu sobre l'activitat física avaluada de manera objectiva entre adults majors després d'un any de seguiment. A més, durant l'estratègia dirigida a augmentar la pràctica d'activitat física realitzada en l'estudi PREDIMED Plus, es va observar que acompanyar aquesta intervenció d'un entorn residencial caminable sembla ser una estratègia factible per a millorar els nivells d'activitat física en població adulta major amb alt risc de malaltia cardiovascular i sobrepès/obesitat.