Espanya ja compta amb una xarxa de laboratoris de microbiologia, coordinada i interconnectada a nivell nacional, per treballar de forma conjunta en el diagnòstic i estudi molecular de les malalties infeccioses produïdes per microorganismes capaços de resistir als tractaments antibiòtics actuals, un dels grans reptes als quals s'enfronta el sistema sanitari.

La Xarxa de Laboratoris per a la Vigilància de Microorganismes Resistents, que acaba de néixer, s'ha constituït en el si de el Pla Nacional enfront de la Resistència a Antibiòtics, que coordina l'Agència Espanyola dels Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Estarà liderada per un Comitè Coordinador dependent del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social i de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII).

Jesús Oteo, director del Centre Nacional de Microbiologia de l'ISCIII i del seu Laboratori de Resistència a Antibiòtics, ha estat elegit coordinador d'aquest comitè. Segons explica, la creació de la xarxa "respon a la necessitat de seguir treballant en donar solució a el creixent impacte, tant clínic com epidemiològic, dels microorganismes amb resistència a múltiples antibiòtics, un problema que està condicionat per l'aparició de nous mecanismes de resistència , la ràpida evolució dels ja existents i la dispersió dels denominats clons multiresistents d'alt risc ".

Detecció, caracterització, notificació i intercanvi

La xarxa treballarà per aconseguir un diagnòstic microbiològic complet i de qualitat en tots els casos d'infecció i/o colonització per microorganismes resistents que siguin objecte de vigilància en el Sistema Nacional de Salut. A més, s'ha d'assegurar que la informació microbiològica s'inclou en la notificació de tots els casos, tal com assenyalen els protocols de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAVE), i realitzarà una tasca d'estandardització dels procediments de detecció i caracterització de els mecanismes de resistència. També establirà mecanismes d'intercanvi d'informació entre els laboratoris que conformen la xarxa.

Els laboratoris que conformen la xarxa es divideixen en tres nivells. Els de seguretat 1 són tots els laboratoris de Microbiologia Clínica de el Sistema Nacional de Salut, tant públics com privats. Els de Seguretat 2, que estaran elegits per les comunitats autònomes, tenen una major capacitat de resposta que els primers. Finalment, els de Seguretat 3, que són els de major nivell de resposta, estaran restringits al Centre Nacional de Microbiologia i a determinats laboratoris designats per la xarxa per a casos específics.

Membres del comitè coordinador

A la reunió constitutiva de la xarxa, celebrada al Ministeri de Sanitat, han acudit els membres del seu comitè coordinador. Els membres són els següents:

- Per part de el Centre Nacional de Microbiologia (CNM) de l'ISCIII hi ha dos representants. El coordinador del comitè és Jesús Oteo, director de centre, i la secretària és Maria Pérez Vázquez. El CNM representarà el laboratori de nivell 3 de la Xarxa.

- Pilar Gallego Berciano, del Centre Nacional d'Epidemiologia de l'ISCIII.

- Antonio López Navas, del Pla Nacional enfront de la Resistència a Antibiòtics.

 - María José Sierra Moros, representant del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (Ministeri de Sanitat).

 - Antonio Oliver, representant de Comitè Espanyol de l'Antibiograma.

- Alejandro González Praetorius, de l'Hospital Universitari de Guadalajara, com a representant d'un laboratori de nivell 1 de la Xarxa (el càrrec serà rotatori cada dos anys).

- Jorge Calvo Montés, Julia Alcoba Florez i Maria Eugenia Portillo, dels hospitals Marquès de Valdecilla (Cantàbria), Nuestra Señora de Candelaria (Canàries) i Complex Universitari de Navarra, respectivament. Representen tres laboratoris de nivell 2 de la Xarxa, un càrrec que també rotatori cada dos anys.

Dades sobre resistència a antibiòtics

Cada any moren 33.000 persones a tot Europa com a conseqüència d'infeccions hospitalàries causades per bacteris resistents al tractament antibiòtic i, segons les xifres del Registre del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD), a Espanya es comptabilitzen al voltant de 3.000 morts anuals per aquest mateix motiu.

Els antibiòtics posen fre a milers de malalties infeccioses per a les que fins llavors no havia cura. No obstant això, el seu ús inadequat i el seu abús han contribuït al fet que els microorganismes als quals han de combatre esdevinguin resistents al seu mecanisme d'actuació, i posin en risc la vida de milers de persones a l'any. Cal recordar que els trasplantaments, els tractaments contra el càncer i les grans cirurgies, per posar alguns exemples, no serien possibles sense una cobertura antibiòtica eficaç ..

La recent campanya posada en marxa pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social recorda que 'Els antibiòtics NO valen per a tot', i reitera que el seu ús indegut i excessiu suposa un risc per a la salut de tota la població. En la presentació de la campanya, el ministeri recordava que l'ús excessiu d'aquests medicaments és una de les causes fonamentals de l'aparició i propagació de bacteris resistents, que suposa un dels majors reptes globals de la Medicina moderna.

Font: ISCIII