La síndrome metabòlica és un conjunt de trastorns que inclou un augment de la pressió arterial, nivells elevats de glucosa a la sang, excés de greix corporal i nivells anormals de colesterol o triglicèrids. La prevalença d’aquesta patologia és un problema important de salut pública, atès que multiplica la mortalitat cardiovascular per 2,5, el risc de diabetis per 5, el risc de malalties coronàries cardíaques i cerebrovasculars per 2 i el risc de qualsevol causa de mortalitat per 1,5. A més, la síndrome metabòlica afecta aproximadament el 31 per cent de les persones més grans de 60 anys a Espanya i té un cost econòmic important que augmentarà en el futur.

Els darrers anys hi ha hagut estudis que ja han assenyalat que el risc de desenvolupar la síndrome metabòlica s’incrementa amb la manca d’activitat física i el comportament sedentari. De la mateixa manera, altres estudis també havien determinat que la qualitat de la dieta i, de manera específica, el seguiment de la dieta mediterrània pot contribuir a prevenir la síndrome metabòlica i, fins i tot, a revertir-la. Ara bé, fins al moment no s’havia fet cap estudi que inclogués alhora aquests factors en gent gran, que és el col·lectiu d’afectats més nombrós.

Recentment, un equip d’investigadors del grup de recerca en Nutrició Comunitària i Oxidació (NUCOX) de la Universitat de les Illes Balears, integrat al CIBEROBN i a l’IdISBa, ha publicat a la revista científica Nutrients els resultats del primer estudi que examina de manera conjunta l’activitat física en temps de lleure, el comportament sedentari i les característiques de la dieta en adults grans amb síndrome metabòlica, d’acord amb l’índex de gravetat de síndrome metabòlica (MeTSSS).

PREDIMED-Plus

L’estudi forma part del projecte PREDIMED-Plus, un assaig multicèntric aleatoritzat i de sis anys de durada que s’ha fet a Espanya i en el qual han participat 6.874 persones de 55 a 75 anys. Aquest assaig té com a objectiu avaluar l’efecte d’una intervenció basada en el consum d’una dieta mediterrània amb restricció calòrica suplementada amb oli d’oliva i fruita seca i un programa de promoció de l’activitat física.

Els resultats de l’estudi mostren que els participants amb un índex METSSS més elevat són els més sedentaris, els qui tenen nivells més elevats de risc de depressió i els qui tenen nivells més baixos d’activitat física en el temps lliure. Així mateix, són també els qui tendeixen a seguir patrons de dieta proinflamatòria i menys adhesió a la dieta mediterrània.

Per contra, els participants amb un índex METSSS més baix són els menys sedentaris i els qui tenen uns nivells més baixos de depressió i més alts d’activitat física en el temps lliure. També són els qui tendeixen a seguir patrons de dieta antiinflamatòria i els qui tenen més adhesió a la dieta mediterrània.

D’aquesta manera, l’estudi aporta dades concloents sobre la relació entre la gravetat de la síndrome metabòlica i la qualitat de la dieta, el sedentarisme i l’activitat física en el temps lliure, a més de proporcionar informació d’utilitat per establir plans de prevenció i de tractament de la síndrome metabòlica.

Font: UIB

29/4/2020