Un 15% de les consultes telefòniques ateses pels metges de família en el confinament eren per insomni i ansietat. L'estrès agut pot esdevenir en crònic i agreujar les patologies.

Com ja van constatar en un treball anterior realitzat després de la crisi de 2008 els investigadors Miquel Roca, en aquell temps també degà de la facultat de Medicina, i la seva companya i antecessora Margalida Gili, si la situació econòmica derivada de la pandèmia de coronavirus s'allarga en el temps, hi haurà un repunt de casos de patologies mentals.

Així ho corrobora la metge de família Caterina Vicens, investigadora al costat dels dos anteriors de el grup de trastorns d'alta prevalença en Atenció Primària de l'Institut d'Investigació Sanitària de Balears (IdISBa).

Aquesta professional, especialitzada en l'estudi de la freqüència de l'consum d'ansiolítics i hipnòtics entre la població de les illes, revela que al voltant d'un 15% de les trucades telefòniques (consultes mèdiques, en realitat) que atenia cada un dels metges de capçalera de cada centre de salut durant les fases més dures de l'confinament tractaven problemàtiques d'ansietat i insomni.

Què passarà amb el meu bar o amb el meu taller? ¿Mantindré la feina o després de l'ERTO vindrà l'acomiadament? Aquestes eren alguns dels motius més adduïts pels usuaris per explicar el seu desassossec i intranquil·litat, explica la doctora Vicens.

"En definitiva, manifestaven por a el futur, por davant el que se'ls venia a sobre. Entre tres i quatre trucades de les vint o vint que atenia cada dia feien referència a aquestes situacions, al voltant d'un quinze per cent de l'total ", calcula l'especialista.

Psicoteràpia positiva

Aquests casos, que la doctora Vicens admet que es van anar reduint a mesura que s'avançava en les fases de la desescalada i el confinament anava fent-se menys dur, es tractaven amb psicoteràpia, "en positiu, veient el costat bo de totes les coses que ens succeeixen ", apunta, i, quan no quedava més remei, amb medicació perquè el pacient es relaxés i al menys pogués agafar el son. "Les prescrivim ansiolítics (per mitigar l'ansietat) de forma puntual i hipnòtics perquè puguin dormir millor", corrobora l'experta que, d'aquesta manera, no descarta que s'hagi produït un cert repunt en el consum d'aquests fàrmacs durant les fases més dures de l'confinament, ja que, subratlla, "les persones estaven més ansioses perquè la incertesa genera ansietat".

Aquests casos, que han anat disminuint de la mà de la relaxació de les mesures per contenir la disseminació de nou virus, podrien experimentar també un indesitjat repunt si la precària situació econòmica s'allarga en el temps, adverteix. "Si les coses s'arreglen en els propers mesos i podem reprendre l'activitat econòmica habitual, la gent s'oblidarà d'aquesta crisi sanitària", assegura Vicens. "Però si el problema persisteix", continua, "hi haurà més casos de trastorns mentals i aquests seran més greus. Perquè un estrès agut, puntual, es manifesta amb trastorns com l'ansietat. Però un estrès crònic, mantingut en el temps, pot provocar patologies més greus com depressions més complicadasdeabordar ", adverteix l'especialista.

Més metges

Per això la doctora Vicens reclama la contractació de més facutativos per als centres de salut per abordar amb garanties un possible repunt de casos que res tindria a veure amb el coronavirus però que també requeriran d'un sobreesforç assistencial per al qual avui dia Atenció Primària no està preparada, assegura.

D'aquesta manera la facultativa posava l'accent en les nombroses contractacions realitzades per la conselleria de Salut en aquest nivell assistencial per garantir que Primària podrà controlar amb celeritat qualsevol nova infecció per coronavirus, fonamentalment d'infermeres i de tècniques en cures infermeres, però trobava a faltar un augment de la plantilla de facultatius per atendre altres possibles patologies emergents en l'era post-Covid.

La dada: Uns 92.000 balears prenen ansiolítics

A grans trets, la doctora Caterina Vicens s'estima que un 8% de la població resident a les Illes Balears estaria prenent de forma regular ansiolítics per reduir l'ansietat o per a altres trastorns més greus com la depressió.

Aquest percentatge suposaria, segons les dades de l'padró de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents a l'any 2019, que un total de 91.956 balears estarien prenent aquesta medicació per atenuar problemes psicològics.

Vicens es va congratular que gràcies a el programa Benzored posat en marxa des de l'any 2016 s'hagi aconseguit reduir la ingesta d'aquests medicaments de forma crònica en uns cinc mil pacients atesos a les consultes de Primària.

Font: Diario de Mallorca, 29.06.2020