Les persones amb un poder adquisitiu més baix es contagien i moren més a causa del coronavirus. Així ho afirma l’estudi Variaciones en el pronóstico de la covid-19 y desigualdades sociales en la ciudad de Palma, a càrrec del metge internista de Son Espases Albert Pou; la metgessa de Son Llàtzer Aroa Villoslada i els investigadors de l’IdISBa Antoni Colom i Josep Muncunill. El 30 de novembre es varen presentar les principals conclusions de l’article en les VII Jornades de l’Idisba, que es publicarà abans que no acabi l’any.

“S’ha confirmat que les persones amb una pitjor situació econòmica s’han infectat més, han ingressat més als hospitals i a l’UCI, i han mort més”, afirma Pou. Per què passa això? Els investigadors apunten diverses causes. D’una banda, relacionen l’índex més gran de contagis amb pitjors condicions d’habitatge, viure en barris més densos i tenir sous més precaris, que compliquen l’autoprotecció davant el virus. A més, sobretot a partir del desconfinament, aquests ciutadans s’han infectat més a la feina, perquè acostumen a tenir oficis més presencials, també fan servir més el transport públic per anar-hi i, a més, en línies on s’acumulen més persones.

D’altra banda, els autors relacionen la mortalitat més alta amb el fet que els ciutadans amb condicions de vida més precàries acumulen més patologies -com ara índexs més alts d’obesitat i hipertensió- i, per tant, són una població amb més risc. L’estudi, explica l’internista de Son Espases, també assenyala una altra causa: “Accedeixen amb més dificultat o més tard als serveis sanitaris, i sovint els toquen infraestructures més massificades”.

Per fer aquesta investigació, els autors han tingut en compte totes les proves PCR fetes a Palma, pel sistema públic de salut, fins fa unes setmanes: un total de 271.799, tant positives com negatives. Com que les dades de la Conselleria estan per àrees de salut i aquestes contenen zones amb situacions socioeconòmiques molt diferents, els investigadors han agrupat les persones testades en funció de la mesa electoral que tenen assignada. Per això no especifiquen barris més afectats. “Un barri pot tenir moltes meses electorals i, com que és una referència més petita, ens permet ser més específics”, apunta Pou.

Una altra conclusió a què ha arribat la investigació és que s’han fet menys proves PCR a les àrees més deprimides respecte de les més riques. Aquesta tendència s’ha mantingut en les dues onades, però en la segona “s’ha millorat en les zones intermèdies i s’han igualat una mica més les taxes de positivitat i el nombre de PCR fetes”, assegura Pou. Així i tot, aclareix que “a les zones més excloses es continua veient que es fan menys PCR per diagnosticar cada cas”. Segons els autors, costa més introduir el testeig en àrees més deprimides pels mateixos motius que expliquen la incidència major de contagis: perquè hi ha menys accés a la informació i al sistema de salut.

El Ministeri de Sanitat té en marxa un estudi semblant, i se’n fa un altre a Barcelona. Pou assegura que per ara les conclusions de tots dos són molt similars a les del seu estudi. Una peculiaritat que pot tenir l’Arxipèlag respecte d’altres zones de la Península és que, en les primeres setmanes, l’estudi demostra que l’epidèmia va afectar les persones amb un nivell socioeconòmic més alt i després el virus es va anar escampant entre les capes més baixes. Els autors creuen que això ha passat perquè les classes més altes “tenien més mobilitat internacional, tant per turisme com per negocis”, segons Pou.

Font: Ara Balears  (11/12/2020)