Són Espases conclou una formació pràctica per a set futurs especialistes en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia en la qual han operat guants de làtex, cuixes de pollastre i rates.

Futurs microcirurgians. El servei de Trauma de l'hospital de referència va completar aquesta passada setmana un curs per a preparar als seus residents per entrar a un quiròfan i reimplantar una extremitat perduda.

Nadia Mora, adjunta del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de Son Espases és, també, tutora dels metges interns residents (MIRs) que es formen en el seu departament. En aquests últims mesos els han ofert una formació pràctica i experimental en microcirurgia que va concloure divendres passat amb una intervenció realitzada a uns pacients vius: unes rates de l'Estabulari de l'Institut d'Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa) convenientment sedades.

«El curs s'ha muntat perquè està demostrat científicament que la pràctica millora la destresa», comença la doctora Mora, que explica que en el curset han participat 7 residents R-3, R-4 i R-5, això és, dels tres últims anys de formació per a una especialitat que en requereix cinc. I que s'han decidit pels MIRs més experimentats perquè la formació aborda el complicat ús de material quirúrgic microscòpic. Es tracta de preparar-los per a intervenir en dos possibles esdeveniments: la dificultat que suposa, per exemple, el reimplant d'un dit recentment amputat, o el crònic que suposaria entrar en el quiròfan per a reparar una lesió en aquest mateix dit, però produïda en aquesta ocasió per un tall o una fractura Antiga que, revela l'especialista, «es cura també amb microcirurgia tallant la part anòmala del nervi afectat».

El curs ha tingut la seva part teòrica i una part pràctica que els seus impulsors han decidit abordar en tres fases. «La primera va consistir a suturar un guant com els que portem per a protegir-nos de la covid. Es tracta d'un teixit molt fi que cal cosir amb un fil igualment fi, de la grandària d'un pèl de cabell, i ajudant-se sempre de l'ajuda d'un microscopi», comença la doctora Mora.

En la segona fase es va abordar la sutura vascular i per a ella es va utilitzar un animal ex vivo, «un quart de pollastre de Mercadona», afirma més pragmàtica la tutora especialista. «La usem perquè l'artèria de la cuixa és igual a l'artèria d'un dit humà. Com que l'animal està mort i no bombeja sang, comprovem que la intervenció està correctament realitzada posant-li sèrum fisiològic amb coloració que ens permet veure si hi ha fugides en cas que la sutura no està ben feta».

Per a la tercera fase del curs, duta a terme divendres passat en els quiròfans de l'IdISBa, es van usar rates winstar de l'estabulari del mateix Institut investigador, «uns rosegadors de pam i mig de llarg», detalla la doctora Mora rebutjant la imatge estereotipada dels ratolins blancs i amb els ulls enrogits habituals dels laboratoris. «Abans de la intervenció un veterinari les seda amb un respirador i després amb gas les adorm», afegeix per a evitar crítiques dels defensors del benestar animal. Aquest tercer exercici pràctic va començar separant el greix de l'artèria femoral de l'animal situada, com en l'ésser humà, en cadascuna de les seves extremitats. «Pincem l'artèria pels seus dos extrems i després la tallem per a suturar-la a continuació. Una vegada acabada la intervenció, llevem les dues pinces i si la sutura no està ben realitzada, perdria sang perquè l'animal aquesta viu i el seu cor continua bategant i bombant. Però si està ben feta, no hi haurà profusió sanguínia», conclou la tutora.

L'alumna:

«Caldria fer-ho tots els anys». La doctora Rosa Villar, una resident en el seu tercer any de formació, ha estat una de les participants en aquest curset pràctic que anima a repetir cada any. En el moment de parlar amb aquest diari acabava de suturar la primera de les artèries femorals de la seva rata, operació que va necessitar uns retocs posteriors perquè la sutura no era tot el signi que es precisava. «La segona anirà perfecta», afirmava amb confiança, ja que, assenyalava, «la clau és la pràctica i en la primera estava una mica nerviosa. Tot és diferent, operes mirant per un microscopi i per això has d'adoptar fins i tot una postura diferent. A més, has d'operar realitzant els mínims moviments, tot és molt diferent», va afegir.

Un cas extrem: El navegant que es va amputar vuit dits amb els winches

Després d'una operació amb dos equips a l'uníson, va recuperar la funcionalitat en totes dues mans.

La doctora Mora, al costat dels seus companys els cirurgians Salvà, Lirola i Villafranca, entre altres, són els encarregats d'abordar les complicades intervencions de microcirurgia per a reimplantar membres amputats que requereixen la utilització d'un material microscòpic i d'una paciència i precisió no a l'abast de tot el món.

Quan se li pregunta per l'operació més extrema en la qual va haver d'intervenir, de seguida li ve a la memòria la d'aquell amant de la nàutica que va perdre vuit dels seus deu dits en els winches del veler en el qual estava navegant.

«La mà esquerra va arribar major perquè els dits venien amb pell (penjant de la mà, no separats). Els quatre dits de la dreta, per contra, ens els van portar tots ells amputats en un pot amb gel. I a més, en estar directament en contacte amb el gel venien congelats i, per tant, més espatllats», assenyala.

D'aquesta manera recordava la recomanació que és cert que cal portar el membre amputat conservat en fred a l'hospital per a la seva reimplantació, però que mai ha d'emportar-se en contacte directe amb el gel, que el teixit humà es congela i que estructures de la pell com els gots i els nervis s'espatllen amb aquest fred extrem afegint més dificultat al seu reimplant.

«L’operem en la postura de Jesucrist, amb els dos braços estesos, un equip quirúrgic per a cada mà format per dos cirurgians i un instrumentista més l'anestesista i la seva infermera més altra infermera per a ajudar, en total nou persones per a una operació que es va prolongar durant vuit o nou hores», rememora.

En aquests casos cal estar molt vigilants en les 24 hores posteriors a la intervenció per a detectar si els dits es posen blancs, indici que la intervenció no ha anat bé perquè les artèries s'han tornat a tancar i no hi ha flux sanguini, una situació que obligaria a tornar a passar pel quiròfan.

En aquest cas concret, el navegant accidentat va recuperar la funcionalitat en tres dels dits reimplantats a la seva mà esquerra i en dues de la dreta. La doctora Mora subratlla que és necessari ser constant en el treball amb el fisioterapeuta després de l'operació, alguna cosa que li va permetre a aquesta persona continuar realitzant el que és la seva autèntica passió: navegar a bord del seu veler.

Font: Diario de Mallorca – 03.01.2021