Seguir una dieta mediterrània hipocalórica i fer exercici retarda la pèrdua de massa muscular associada a l'edat
La composició corporal o la quantitat de massa grassa i massa muscular, així com la seva distribució en el cos, semblen ser la clau, més enllà del pes global, en el desenvolupament de malalties cròniques associades a l'obesitat. En particular, l'excés de greix visceral – el greix acumulat en la zona abdominal que envolta les vísceres- i la pèrdua de massa muscular, que es produeixen a mesura que avança l'edat, s'han associat amb un major risc de sofrir alteracions metabòliques diverses com a diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer. Ara, un estudi ha demostrat que seguir una dieta mediterrània hipocalórica i augmentar l'activitat física retarda la pèrdua de massa muscular associada a l'edat i redueix el greix total i visceral. Els resultats s'han publicat en la revista científica JAMA Network Open.
Un estudi realitzat per investigadors del Consorci de Recerca Biomèdica en Xarxa – Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBEROBN) pertanyents a diferents institucions, l'Institut de Recerca Sanitària Illes Balears (IdISBa), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV), en el marc de l'assaig clínic PREDIMED-Plus.
La majoria d'estudis realitzats fins ara enfocats a la pèrdua de pes i a millorar les alteracions metabòliques associades a l'obesitat abdominal s'havien centrat en avaluar el seu efecte sobre el pes corporal, i no tant en els diferents compartiments del pes, utilitzant mesuraments directes de la composició corporal a través de tècniques d'imatge. Per això, l'objectiu d'aquest estudi va ser avaluar els efectes que una intervenció en l'estil de vida enfocada en la pèrdua de pes podria tenir sobre els canvis en la composició corporal general i de diferents regions del cos en els participants de l'estudi PREDIMED-PLUS després de tres anys de seguiment.
L'estudi es va realitzar en 1.521 adults majors (homes i dones espanyols de 55 a 75 anys) amb excés de pes i síndrome metabòlica (alteracions en el sucre, tensió arterial i triglicèrids elevats, colesterol bo baix i obesitat abdominal). A aquests pacients se'ls van realitzar mesuraments de composició corporal mitjançant una tècnica anomenada absorciometria de raigs X d'energia dual, un mètode considerat entre els millors per a avaluar la composició corporal en recerca.
“Els resultats obtinguts demostren que combinar un pla dietètic basat en la dieta mediterrània tradicional amb restricció calòrica i augment de l'activitat física pot revertir en part els canvis en la composició corporal associats a edat en adults majors amb excés de pes”, afirma Jadwiga Konieczna, primera signant de l'article. Per part seva, Dora Romaguera investigadora principal i Jordi Salas-Salvadó, coordinador de l'estudi PREDIMED-Plus, destaquen que “donada la rellevància metabòlica del greix visceral i la massa magra, els beneficis d'aquesta mena d'intervenció en l'estil de vida podrien beneficiar a les persones majors a l'hora de prevenir la pèrdua de massa muscular associada a l'edat, especialment si han de reduir el seu pes”.
L'equip investigador considera “molt prometedors” els resultats obtinguts per a establir noves guies clíniques o de promoció de la salut pública. “Amb el seguiment continuat dels participants d'aquest estudi amb els anys podrem confirmar si els canvis ocorreguts en la composició corporal s'associen a millores metabòliques i de salut a llarg termini”, afirmen.
Referència bibliogràfica:An energy-reduced Mediterranean, Physical Activity, and Body Composition: An Interim Subgroup Analysis of the PREDIMED-Plus Randomized Clinical Trial. Jadwiga Konieczna, Miguel Ruiz-Canela, Aina M. Galmes-Panades, Itziar Abete, Nancy Babio, Miquel Fiol, Vicente Martín, Ramón Estruch, Josep Vidal, Pilar Buil-Cosiales, Jesús F. García-Gavilán, Manuel Moñino, Alba Marcos-Delgado, Rosa Casas, Romina Olbeyra, Montserrat Fitó, Frank B. Hu, Miguel Ángel Martínez-Gonzalez, J. Alfredo Martínez, Dora Romaguera and Jordi Salas-Salvadó.
DOI: 10.1001/jamanetworkopen.2023.37994