Un estudi publicat recentment per investigadors del Grup Multidisciplinari d'Oncologia Translacional (GMOT) de l'Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa) i de la Universitat de les Illes Balears (UIB) revela la importància del teixit sa adjacent als tumors com a font de biomarcadors per predir la reaparició de tumors de càncer de mama, en la seva forma més freqüent, des dels estadis inicials de la malaltia.

Malgrat que l'anomenat càncer de mama ductal invasiu presenta taxes de supervivència altes gràcies a la detecció primerenca i als tractaments, és cert que entre un 3 i un 15 per cent de les pacients pot arribar a patir una recaiguda d'aquesta malaltia en els anys següents al tractament. Per això, resulta essencial poder anticipar aquestes recaigudes per millorar-ne el pronòstic.

En el treball publicat a la revista científica internacional Breast Cancer Research, els investigadors varen analitzar el teixit sa adjacent al tumor, anomenat teixit peritumoral, i el varen comparar amb el teixit sa més allunyat del tumor. Es varen centrar específicament en l'expressió gènica d'aquests teixits, és a dir, en l'observació de les diferències que varen mostrar els gens presents en els diversos teixits a l'hora de sintetitzar diferents proteïnes. Gràcies a això, els investigadors varen poder identificar més de 400 gens que varen mostrar diferències significatives en la seva expressió.

A més, mitjançant una anàlisi bioinformàtica, els investigadors varen generar una xarxa d'interaccions proteiques d'aquests gens amb expressió incrementada. Aquestes xarxes d'interacció varen proporcionar una imatge dinàmica dels primers canvis moleculars que es produeixen en el teixit peritumoral des dels primers estadis de la malaltia.

Els investigadors destaquen que aquells gens que tenen un paper destacat en aquestes interaccions proteiques estan majoritàriament involucrats en els processos que regulen el creixement cel·lular. Això indicaria que el teixit peritumoral, aparentment normal, hauria rebut senyals que ja l'activen en estadis inicials de la malaltia.

Com més activació, més probabilitat de recaiguda

En una altra fase de l'estudi, els investigadors varen treballar amb dades d'estudis previs de supervivència lliure de recaigudes. Aquests estudis analitzen quant temps tarden les pacients a presentar una recaiguda de la seva malaltia després d'haver rebut tractament, la qual cosa és un indicador important de l'eficàcia que té.

Els investigadors del GMOT varen observar que aquelles pacients amb nivells més alts d'expressió d'alguns d'aquests gens presentaven més mal pronòstic de la malaltia i mostraven un percentatge més elevat de recaigudes.

L'estudi suggereix que les alteracions en el teixit peritumoral poden servir com a indicadors primerencs de futures recaigudes, i per això els investigadors de la UIB proposen incloure l'anàlisi d'aquest teixit en els protocols de seguiment de pacients amb càncer de mama ductal invasiu durant les revisions rutinàries, amb l'objectiu de contribuir a la prevenció de futures recaigudes.

Aquest estudi s'ha dut a terme gràcies a la col·laboració del Grup Multidisciplinari d'Oncologia Translacional (GMOT) de l'Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa) i la Universitat de les Illes Balears (IUNICS-UIB), juntament amb els serveis de Ginecologia i Obstetrícia i el d'Anatomia Patològica de l'Hospital Universitari Son Espases (HUSE).

La recerca ha rebut el suport del programa SYNERGIA (SYN18/08), de l'IdISBa i el Govern de les Illes Balears, i del projecte Investigació en Càncer de Mama (InCaM) gràcies a una aportació solidària de l'associació Feim Camí per Viure (Santa Maria del Camí, Mallorca) a través de l'Oficina Fundraising de la UIB. 

Referència bibliogràfica

Morlà-Barceló, P.M., Laguna-Macarrilla, D., Córdoba, O. et al. Unraveling malignant phenotype of peritumoral tissue: transcriptomic insights into early-stage breast cancer. Breast Cancer Res 26, 89 (2024). https://doi.org/10.1186/s13058-024-01837-2