Dora Romaguera (Palma, 1979) és "investigadora de l'IdISBa i mare", i va ser guardonada en els premis Jóvenes Investigadores. Acaba de signar com a coautora d’un estudi que associa els refrescos amb una major mortalitat i que ha estat portada del prestigiós JAMA, Journal of the American Medical Association.

 

 

-Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista: "Beu Coca-Cola?"

 

-No. De manera ocasional, li afegeixo una mica de llimonada a la cervesa en una clara. I no em sento culpable.

 

-La indústria ha replicat immediatament al seu estudi associant els refrescos amb una vida més curta.

 

-No em sorprèn, han de defensar els seus productes. El nostre estudi és observacional, amb 452 mil persones, i no estableix causalitat, però és el millor fins ara.

 

- "Associat" a major mortalitat vol dir que no estan segurs?

 

-L’associació que establim entre refrescs i mortalitat és estadísticament significativa, és un criteri que porta a la causalitat. Provoquen morts? Per això necessitaríem sotmetre a gent al seu consum. Els epidemiòlegs som molt rigorosos.

 

-A tota portada al JAMA, això és la glòria.

 

-Per a mi no. Em sento més orgullosa d'un article en què acompanyo als meus estudiants. Els estudis amb cohorts tan grans són fàcils de colar en grans revistes.

 

-Aquests èxits també desperten la gelosia.

 

-Segur, però no els he notat. Sóc jove encara, i els temes de gelosia o de xoc d'egos són més masculins i propis de carreres avançades.

 

-Un prim que beu refrescos és millor que un obès que no consumeixi Coca-Cola?

 

-La obesitat és un factor de risc més important per a la salut que el consum de refrescos, però la persona prima desenvolupa obesitat a la llarga.

 

-¿Sofrim una epidèmia d'obesitat?

 

-Sí, tant en el món sencer com a Espanya en concret, amb l'agreujant de què és un dels països amb la taxa d'obesitat infantil més alta.

 

-Hi deu haver una jerarquia de nocivitats.

 

-Hi ha informes de l'Organització Mundial de la Salut que estableixen el percentatge de morts atribuïble a diferents estils de vida: tabac, obesitat, alcohol, sedentarisme i dieta.

 

-El filòsof Rubert de Ventós em va explicar que va deixar de fumar i no podia pensar.

 

-En el cas del sucre, el cos pot aconseguir la glucosa amb altres aliments. En el dia a dia, la gent s'enganxa a la cafeïna, no tan dolenta per a la salut com el sucre.

 

-Si el sucre és dolent, els edulcorants són pitjors?

 

-Una cola light no és innòcua com una ampolla d'aigua. Els edulcorants no es consideren tòxics a dia d'avui, però els prendria amb moderació.

 

-Aquesta la sap, Donald Trump (72) i el riquíssim Warren Buffett (89), a dieta de cola.

 

-I "el meu avi que fumava als 98 anys". Sempre Tenim la paradoxa de gent de vida sana que desenvolupa malalties, només podem dir que els consumidors de refrescos corren més riscos. I veurem quant dura Trump.

 

-¿Prefereix no córrer riscos?

 

-Sóc una persona prudent, però res talibana. Només he anat un cop al McDonald’s amb els meus fills, però no m’obsessiono amb el que mengen, o si consumeixen “ganchitos”.

 

-Cada vegada hi ha més nutricionistes que advoquen pel dejuni pur i dur.

 

-No sé si el "dejuni intermitent" té evidències, però mengem massa. Sabem que consumir menys calories allarga la vida dels animals, i probablement també sigui vàlid per les persones.

 

-Si s'espanta massa a la gent, es resignen.

 

-Per això opino que no hauríem d'anar tant a la premsa, perquè correm el risc de confondre a la població i d'espantar amb un munt de resultats no concloents.

 

-Cap activitat supera en masclisme a la ciència.

 

-Hi ha un sostre de vidre important. El vuitanta per cent dels catedràtics i professors d'investigació són homes. Són carreres molt competitives, que les dones tendeixen a abandonar als trenta anys amb la maternitat. Tens contractes temporals, jo vaig ser becària fins fa dos anys.

 

-Què pensa vostè del 'cas Minerval'?

 

-Em crida l'atenció que es saltessin totes les regles existents a l'experimentació amb éssers humans.

 

-Es defineix "investigadora i mare", en aquest ordre?

 

-No, la meva família és ara el més important. Practico la conciliació, recullo els nens de l'escola. Sense ells viatjaria, aniria a més congressos. He deixat de fer coses.

 

-Com seguirà canalitzant la seva evident ambició?

 

-La tinc? Sóc bastant formigueta treballant i, sense falsa modèstia, he rebut molts reconeixements que no sé si són justificats. Tinc visibilitat, però vull ser feliç fent la meva feina.

 

 

Entrevista de Matías Vallés

 

Font: Diario de Mallorca, 14.09.2019